DINS L'ESCUMA

 Fot. Cèlia (La cala)
He mullat
els peus
cansats
dins l'escuma
de la dansa,
peus entumits
que segueixen el senderó 
ran de mar,
el pas de ronda
dels sentiments perduts,
peus errants
que equivoquen anhels
una i mil vegades,
que cluquen els ulls
a cops de marinada,
peus estranys
que trenquen pactes
de sensacions equívoques
i solituds insolents.
He mullat
els peus
cansats
dins la dansa
de l'escuma.

2 Pensaments:

Helena Arumi 4 d’abril de 2010 a les 13:35  

Que bell aquest poema de mar i d'aigua, tan ben trenat, que es llegeix com un murmuri d'algun tresor amagat.

;)

zel 19 de maig de 2010 a les 12:49  

Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh, casa nova, tot bonic, i les paraules...què dir, són una meravella....

És que fa dies i temps que estic així com mandrosa... petons!

Publica un comentari a l'entrada

He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.

TREU LA LLENGUA

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS

Creative Commons License obra de SENSACIONS SENSACIONS està subjecta a una llicència de Reconeixement No comercial sense obres derivades. Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

Seguidors