Un poeta mai mor.
Pot estar en letargia,
letargia intemporal,
sempre mira amb ulls d'àliga
i s'emociona amb cor de llop!
ULLS D'ÀLIGA I COR DE LLOP
Publicat per
Cèlia
dijous, 19 de març del 2009
Etiquetes de comentaris: Sensacions
TREU LA LLENGUA
LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS
obra de SENSACIONS SENSACIONS està subjecta a una llicència de Reconeixement No comercial sense obres derivades. Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Sentim pel món
Gràcies Carme!
REGAL DE LA CARME
Aniversari
REGAL DE L'ANTON
Sant Jordi
1 Pensaments:
Blogger Cesc ha dit...
Sempre! mai millor dit...
dijous, 26 / febrer / 2009 21:18:00 CET
Elimina
Blogger Laura ha dit...
Ui, sóc la primera, quina il·lusió! Quina imatge més bonica. I el text, què t'haig de dir? Que tens tota la raó. Un poeta s'emociona amb cor de llop, però d'un llop com el que tu has posat, que udola a la lluna, salvatge, tendre í magnífic, amb els sentimets despullats. Preciós.
dijous, 26 / febrer / 2009 21:44:00 CET
Elimina
Blogger Striper ha dit...
Cor de llop , saps has donat al clau es molt cert tenan un cor molt gran.
dijous, 26 / febrer / 2009 22:33:00 CET
Elimina
Blogger - assumpta - ha dit...
Els ulls d'àliga, el cor de llop, i els pensaments de poeta sempre durant a la immortalitat !
;)
dijous, 26 / febrer / 2009 22:47:00 CET
Elimina
Blogger Margarida Aritzeta ha dit...
és una imatge molt contundent. M'agrada!
dijous, 26 / febrer / 2009 23:19:00 CET
Elimina
Blogger Jeroni Maleuff ha dit...
Has aconseguit que un brevíssim però intens calfreg d'emoció sincera em recorra l'esquena.
M'encanta.
divendres, 27 / febrer / 2009 00:10:00 CET
Elimina
Blogger Carme ha dit...
Cèlia, m'has tocat el cor avui. Estic totalment segura que un poeta no mor mai. Però m'ha agradat molt llegir-ho amb les teves paraules boniques.
divendres, 27 / febrer / 2009 00:23:00 CET
Elimina
Blogger onatge ha dit...
Hola Cèlia, partint que no sóc poeta, però sí que em deixo balancejar pels sentiments, i volo amb ells i naufrago, i m'aturo a la meva platja, i em guia el far del meu mar, i visc amb el caliu dels pètals de la rosa, les espines són viatgeres amb mi. Empelto el somriure a l'arbre de la vida. Les llàgrimes em fertilitzen les il·lusions. Faig la verema del silenci i brindo del seu vi. M'agrada el rellotge de sol a temps de lluna.
M'agrada ser breu..., però de vegades m'allargo.
Salut.
onatge
divendres, 27 / febrer / 2009 12:21:00 CET
Elimina
Blogger Sergi M. Rovira ha dit...
Però quines paraules més boniques, Cèlia.
M'agraden les coincidències, tu pensant en el llop, jo pensant en un altre llop...
;-)
divendres, 27 / febrer / 2009 15:53:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...
No sóc una dona llop, us ho ben asseguro, però fa dies que em sento com una lloba udolant a la lluna plena...
Quines paraules tan maques, poetes!
divendres, 27 / febrer / 2009 15:53:00 CET
Elimina
Blogger novesflors ha dit...
Ui, Cèlia, llavors tu no moriràs mai perquè em sembla que tens ànima de poeta.
divendres, 27 / febrer / 2009 17:55:00 CET
Elimina
Publica un comentari a l'entrada
He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.