He cremat alguns instants i tornaré a collir lilàs per tu i crearé petites realitats sense destriar els somnis de la boira per poder-les escollir del foc.
Com dues roses roges els teus ulls em miren - besllum florit de càlida cadència – les parpelles com portetes davant sospiren i em fan entrar en el foc descobrint vivència. Allà dins les brases de vermellor m’estiren embravides, xisporreteigen estridència, m’aclaparen, m’estrangulen i em reviren Com flam en llar... I en mi, paroxisme, incandescència.
2 Pensaments:
Un tast molt bonic!
Entendridor, preciós, colpidor, proper, bonic.... Cèlia, ets tu.
Publica un comentari a l'entrada
He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.