LLUNA

Fot. Cèlia
La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.

Ha desplegat el sol
per guiar-te
pels instants del somni,
per les presses contingudes,
pels neguits exprimits.

L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens de colors.

I el lluny sembla apropar-se
en un instant precís.
Arrossega pedres del pensament,
pols de temences,
i silencis de mar.

La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.

3 Pensaments:

Lluis Hil 16 d’octubre del 2009, a les 17:05  

Magnífic poema.La lluna al Cel...ia!

Anònim 18 d’octubre del 2009, a les 11:14  

Quin poema més precís i ple d'imatges que has confegit. És bell, d'una austeritat pregona que deixa un regust de pau en el lector.

Thera 22 d’octubre del 2009, a les 10:09  

Que bonic. M'ha agradat. I les imatges que acompanyen tenen molta força.

Publica un comentari a l'entrada

He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.


TREU LA LLENGUA

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS

Creative Commons License obra de SENSACIONS SENSACIONS està subjecta a una llicència de Reconeixement No comercial sense obres derivades. Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

Seguidors