La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.
Ha desplegat el sol
per guiar-te
pels instants del somni,
per les presses contingudes,
pels neguits exprimits.
L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.
Mes l'instant també passa
d'estació a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens de colors.
I el lluny sembla apropar-se
en un instant precís.
Arrossega pedres del pensament,
pols de temences,
i silencis de mar.
La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.
3 Pensaments:
Magnífic poema.La lluna al Cel...ia!
Quin poema més precís i ple d'imatges que has confegit. És bell, d'una austeritat pregona que deixa un regust de pau en el lector.
Que bonic. M'ha agradat. I les imatges que acompanyen tenen molta força.
Publica un comentari a l'entrada
He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.