Fot. Cèlia (L'Aixàviga)
S'escola novament
la imatge de l'aigua
senderó avall,
amb la serenor dels núvols
que deixen passar somnis
i esquirols,
i ratolins de camp.
I una font boscana
amagada entre el fullatge,
emmiralla els desitjos
d'arbres emmudits
pel temps i el fred,
mentre imperceptiblement
tot canvia de color.
Fot. Cèlia
5 Pensaments:
A la tardor sovint hi un esclat de gran bellesa.
Només veient la fotografia puc escoltar la remor del riu, el xiuxiueig de les fulles i les silvades del vent :)!
Es desfà la neu
amb la carícia
del sol en néixer.
Juga l’aigua a rodolar
senderol avall
gota a gota,
tresor de vida
en qualsevol bosc.
Toll de bassal
que s’ageganta
poc a poc amb
cada bes
de la neu líquida.
Cerca en les fulles mortes,
barques que surin
per dur les formigues
al formiguer,
en el sobtat rescat.
Desitjos que es mullen
entre somnis
d’esquirols enlairats,
mentre somriuen silents
els arbres,
imaginant la propera primavera
amagada sota colors
de gris i blanc,
de boira i fred.
M`has dut a la tardor per uns segons
L’hivern deix entre la fullaraca morta
brins de brots que neixen porucs
cercant la llum d’un sol encara tebi,
en racons on encara resta blanc
el capell d’una neu tardana
que es deixa pintar petjades
d’esquirols i ratolins de camp
mentre comparteixen rosegadors ells,
un sotabosc amb les darreres pinyes.
Es desfà des de baix
en rierols d’aigua fresca,
l’aigua feta gel
i sembla que pugi el riu a les muntanyes,
quan només s’ajunten en festa les gotes
que es fan aigua fresca
per despertar una primavera nova
que pinta de flors,
branques i camps,
en silenci,
de fita en fita,
com si sense adonar-se’n,
tot canvies de colors.
Publica un comentari a l'entrada
He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.