Fot. Cèlia (Cambrils)Quan la incertesa
niua dins l'ànimai el caos
arrela dins la ment
rosega la pols
rovella l'ombra
fon el cel
enfosqueix les branques
crema la falç
i ofega la pell,
rosega la pols
rovella l'ombra
fon el cel
enfosqueix les branques
crema la falç
i ofega la pell,
tu em mostres
l'aigua solitària
la duna adormida
la flor amoixada
l'escuma impenetrable
la capçada estàtica
el vespre explícit
l'eclipsi esmolat
la duna adormida
la flor amoixada
l'escuma impenetrable
la capçada estàtica
el vespre explícit
l'eclipsi esmolat
i el desordre
arrela dins la pols
rosega l'ombra
rovella el cel
fon les branques
enfosqueix la falç
i ofega dins la ment,
rosega l'ombra
rovella el cel
fon les branques
enfosqueix la falç
i ofega dins la ment,
tu m'ensenyes
l'aigua adormida
la duna amoixada
la flor impenetrable
l'escuma estàtica
la capçada explícita
el vespre esmolat
l'eclipsi solitari.
la duna amoixada
la flor impenetrable
l'escuma estàtica
la capçada explícita
el vespre esmolat
l'eclipsi solitari.
Llavors, només llavors,
em llagrimeja el cor
i comprenc la teva picardia.
em llagrimeja el cor
i comprenc la teva picardia.
1 Pensaments:
Entre altres coses, m'agrada d'aquest poema el seu ritme, la seva cadència.
Publica un comentari a l'entrada
He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.