TARDOR

Fot. Cèlia (L'Aixàviga)

S'escola novament

la imatge de l'aigua

senderó avall, 

amb la serenor dels núvols

que deixen passar somnis

i esquirols,

i ratolins de camp.

I una font boscana

amagada entre el fullatge,

emmiralla els desitjos

d'arbres emmudits

pel temps i el fred,

mentre imperceptiblement

tot canvia de color.

GRANS D'ARENA

Fina sorra de cristalls
trepitjats
pels passos decidits
del no pensament,
del buit,
del no existeixo,
dels ulls tancats.

berta respon:

Dels ulls tancats, dius, jo...

trepitjo la sorra massa fort,
deixo marques arreu on vaig
i a voltes no voldria deixar-les,
omplo el pensament i existeixo massa,
fins a fer-me mal...

reposar, per curar les ferides

AIGUA DE MAR

Fot. Cèlia

Brava la mar,
com la meva ànima inquieta.
Mes ara et demano
-encara-
cristalls de roca,
sals d'arena,
pètals d'aigua,
escuma de somnis,
pensaments transparents,
per navegar lliure
al teu costat.

LLUNA

Fot. Cèlia

La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.

Ha desplegat el sol
per guiar-te
pels instants del somni,
per les presses contingudes,
pels neguits exprimits.

L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens de colors.

I el lluny sembla apropar-se
en un instant precís.
Arrossega pedres del pensament,
pols de temences,
i silencis de mar.

La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.

INCENDI MOLT PROPER

Guspires d'encesa
esclaten en un gran foc.
Hi ha molta tristesa.

MIRADA

Petits caminets
construeixes pels meus somnis.
La teva mirada.

MONS DE MELANGIA

Si plou renaixeré sota la lluna,
escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.

Remor de núvols

La remor de núvols
xiuxiueja la fugida
d'un amor molt tendre,
d'un poema ple de sol.
Intueixo que hi ha un canvi.

PICARDIA

Quan la incertesa

niua dins l'ànima

i el caos

arrela dins la ment
rosega la pols
rovella l'ombra
fon el cel
enfosqueix les branques
crema la falç
i ofega la pell,

tu em mostres

l'aigua solitària
la duna adormida
la flor amoixada
l'escuma impenetrable
la capçada estàtica
el vespre explícit
l'eclipsi esmolat

i el desordre

arrela dins la pols
rosega l'ombra
rovella el cel
fon les branques
enfosqueix la falç
i ofega dins la ment,

tu m'ensenyes

l'aigua adormida
la duna amoixada
la flor impenetrable
l'escuma estàtica
la capçada explícita
el vespre esmolat
l'eclipsi solitari.

Llavors, només llavors,
em llagrimeja el cor
i comprenc la teva picardia.

TANKA

Percebo un món
de somnis que s'allunyen
a la barana
dels teus dits, plens de pluja
i pessigolles mudes.

LLUM DE PRIMAVERA

Quan els dies clouen els matins
vers els vespres
i les nits es filtren imperceptibles
fins que es fan eternes,
la teva veu xiuxiueja
com una corba endolcida
per les ones
d'una nota greu i amant.
Ja no serem mai més
el que ara som.
Camí cap a l'aigua
s'enfosquirà el cel
i l'Univers haurà donat
voltes sobre el seu eix.
Veurem la llum de primavera.

TERRA, HAIKÚ D'ANIVERSARI

Fonent-me en la terra,
ploro quan la vida m'omple.
El cel s'enfosqueix.

GOTES DE SORRA

Gotes de sorra
m'esvaloten els cabells
i els dits de plata
m'hi deixen una estela persistent.

DISPOSO DE POC TEMPS PER ESTIMAR-TE

Disposo de poc temps
per estimar-te,
només de 9 a 10.
Serà un amor d'estrelles
que cobrirà el teu cos,
i els cabells
seran rodells per protegir-te
de la pluja,
del vent,
del fred,
del món!

ÀNGEL

Els nostres esguards es creuen i somrius.

He collit un àngel

vora el roser,

he bufat un desig,

només un.

Et percebo a través de la vibració subtil de l'espai que ens separa.

Volo amb plomes d'oreneta

bressolada per les fulles dels arbres
i el joc dels laberints.
Són imatges de silenci.
Són imatges de blanc.

OFRENA

Al Sergi, la Sònia, la Gemma, el Xavier, la Mireia, la Míriam, la Gisela.

Us voldria oferir ara
una serenor que no havia nascut.
Era un desert sense vent.
Voldria obrir les mans
i donar-vos el coratge
d'un arbre,
un camí d'oasi.
Ja no hi ha temps.
Ja no hi ha camí.
Només resta l'arbre
per viure,
per sentir,
com una ombra fràgil
en el no res,
en un desert sense fi.

FUM PER OBLIDAR

Fum per oblidar l'oblit
i renéixer més enllà
com una flor del desert.

He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.

Fum per oblidar l'oblit
i renéixer novament
com un tendre floc de neu.

ULLS D'ÀLIGA I COR DE LLOP

Un poeta mai mor.
Pot estar en letargia,
letargia intemporal,
sempre mira amb ulls d'àliga
i s'emociona amb cor de llop!

DANSA DEL RIU

Malgrat els canvis
sempre dansa,
dansa als núvols,
dansa en la llunyania,
dansa prop del riu
i quan plou no m'agrada la seva música.

És la dansa que acarona l'alba
per a tres papallones dolces,
per a la groga,
per a la negra,
per a la verda.

Cadascuna dansa per al sol

o per a la lluna

i és quan neva quan m'agrada el seu so.

Malgrat els canvis
sempre dansa.

FINS A TU

Hi ha un camí
en forma de serra.
Travessa teulades i estels.
Oblida marges desabrigats
per fondre's en camps
d'unitats cordades
fins arribar a tu.

RETALLS TRENCATS

Retalls trencats
sense geometria,
en un caos controlat.
Emocions desconegudes
i lliures,
ballant sense so
ni sense cor.
Quan ho comprendràs?