FUSELLS AL COR

Fot. Cèlia (La cala)
 Per al meu avi anarquista
La gran guerra d'ànimes
transporta passos sense empremta
i silencis adolorits
per l'alliberació de la ràbia.

Ja mai més tronaran
els freds prejudicis
de la bogeria sentida
i del penediment.

La trista nit
acompanya l'enaltiva mort, 
nedant entre aigües lliures,
entre els segrests de somnis de mar.

Segueix el far d'instruccions que cerquen
penediments que no es governen
sense caps, sense diners,
amb acords de mots i sons.

La por envaeix els cossos joves
i l'amor suborna el pas del temps,
amb maletes plenes del foc dels ideals
i amb la fam més ancestral.

Voldrà l'alosa aprofitar l'estiu?
Ens acompanyarà a l'hora del viatge?

Si tu et quedes jo també
i proclamarem la justícia
d'un retorn sense fi.

Afusellaran els cossos de matinada
i els plors d'ofensives sense nom.
Torturaran pensaments sense esperança
fins a fer-nos ballar la son.

Voldrà l'alosa aprofitar l'estiu?
Ens acompanyarà a l'hora del viatge?

RIU MALVA

 Fot. Cèlia (Francolí)
Vorejo un senderó desconegut
vora el riu malva,
esbrino rossinyols
i algun esquirol dalt de l'arbre.

Blocs de pedres prenen el sol
sobre les tranquil·les aigües,
mentre algunes tortugues
escalfen excuses 
per trobar companyia.

DINS L'ESCUMA

 Fot. Cèlia (La cala)
He mullat
els peus
cansats
dins l'escuma
de la dansa,
peus entumits
que segueixen el senderó 
ran de mar,
el pas de ronda
dels sentiments perduts,
peus errants
que equivoquen anhels
una i mil vegades,
que cluquen els ulls
a cops de marinada,
peus estranys
que trenquen pactes
de sensacions equívoques
i solituds insolents.
He mullat
els peus
cansats
dins la dansa
de l'escuma.

VOL

Fot. Cèlia (La Cala)

Com més arrelats tinc els peus,
més aprenc a volar
cercant una part de mi.

TARDOR

Fot. Cèlia (L'Aixàviga)


S'escola novament
la imatge de l'aigua
senderó avall, 
amb la serenor dels núvols
que deixen passar somnis
i esquirols,
i ratolins de camp.

I una font boscana
amagada entre el fullatge,
emmiralla els desitjos
d'arbres emmudits
pel temps i el fred,
mentre imperceptiblement
tot canvia de color.



Fot. Cèlia

GRANS D'ARENA


Fot. Cèlia (Tarragona)
Fina sorra de cristalls
trepitjats
pels passos decidits
del no pensament,
del buit,
del no existeixo,
dels ulls tancats.

berta respon:
Dels ulls tancats, dius, jo...

trepitjo la sorra massa fort,
deixo marques arreu on vaig
i a voltes no voldria deixar-les,
omplo el pensament i existeixo massa,
fins a fer-me mal...

reposar, per curar les ferides

AIGUA DE MAR

Fot. Cèlia
Brava la mar,
com la meva ànima inquieta.
Mes ara et demano
-encara-
cristalls de roca,
sals d'arena,
pètals d'aigua,
escuma de somnis,
pensaments transparents,
per navegar lliure
al teu costat.

LLUNA

Fot. Cèlia
La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.

Ha desplegat el sol
per guiar-te
pels instants del somni,
per les presses contingudes,
pels neguits exprimits.

L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens de colors.

I el lluny sembla apropar-se
en un instant precís.
Arrossega pedres del pensament,
pols de temences,
i silencis de mar.

La lluna ha xiuxiuejat
una
i mil vegades
el teu nom,
fascinada per la força
i pel plor
de l'enyorança.

INCENDI MOLT PROPER



Guspires d'encesa
esclaten en un gran foc.
Hi ha molta tristesa.

MIRADA

Fot. Cèlia
Petits caminets
construeixes pels meus somnis.
La teva mirada.

MONS DE MELANGIA

Si plou renaixeré sota la lluna,
escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.

Remor de núvols

Fot. Cèlia
La remor de núvols
xiuxiueja la fugida
d'un amor molt tendre,
d'un poema ple de sol.
Intueixo que hi ha un canvi.

PICARDIA

Fot. Cèlia (Cambrils)


Quan la incertesa
niua dins l'ànima

i el caos

arrela dins la ment
rosega la pols
rovella l'ombra
fon el cel
enfosqueix les branques
crema la falç
i ofega la pell,


tu em mostres

l'aigua solitària
la duna adormida
la flor amoixada
l'escuma impenetrable
la capçada estàtica
el vespre explícit
l'eclipsi esmolat


i el desordre

arrela dins la pols
rosega l'ombra
rovella el cel
fon les branques
enfosqueix la falç
i ofega dins la ment,



tu m'ensenyes
l'aigua adormida
la duna amoixada
la flor impenetrable
l'escuma estàtica
la capçada explícita
el vespre esmolat
l'eclipsi solitari.


Llavors, només llavors,
em llagrimeja el cor
i comprenc la teva picardia.

TANKA

Fot. Cèlia (Beseit)
Percebo un món
de somnis que s'allunyen
a la barana
dels teus dits, plens de pluja
i pessigolles mudes.

LLUM DE PRIMAVERA


 Fot. Cèlia (Beseit)
Quan els dies clouen els matins
vers els vespres
i les nits es filtren imperceptibles
fins que es fan eternes,
la teva veu xiuxiueja

com una corba
endolcida
per les ones

d'una nota greu i amant.

Ja no serem mai més

el que ara som.
Camí cap a l'aigua

s'enfosquirà el cel
i l'Univers haurà donat
voltes sobre el seu eix.

Veurem la llum de primavera.


TERRA, HAIKÚ D'ANIVERSARI


Fonent-me en la terra,
ploro quan la vida m'omple.
El cel s'enfosqueix.


GOTES DE SORRA

Gotes de sorra
m'esvaloten els cabells
i els dits de plata
m'hi deixen una estela persistent.



DISPOSO DE POC TEMPS PER ESTIMAR-TE

Disposo de poc temps
per estimar-te,
només de 9 a 10.
Serà un amor d'estrelles
que cobrirà el teu cos,
i els cabells
seran rodells per protegir-te
de la pluja,
del vent,
del fred,
del món!

ÀNGEL


Els nostres esguards es creuen i somrius.

He collit un àngel

vora el roser,
he bufat un desig,
només un.

Et percebo a través de la vibració subtil de l'espai que ens separa.

Volo amb plomes d'oreneta
bressolada per les fulles dels arbres
i el joc dels laberints.
Són imatges de silenci.
Són imatges de blanc.

OFRENA


Al Sergi, la Sònia, la Gemma, el Xavier, la Mireia, la Míriam, la Gisela.

Us voldria oferir ara
una serenor que no havia nascut.
Era un desert sense vent.
Voldria obrir les mans

i donar-vos el coratge
d'un arbre,
un camí
d'oasi.
Ja no hi ha temps.

Ja no hi ha camí.

Només resta l'arbre
per viure,
per sentir,

com una ombra fràgil

en el no res,
en un desert sense fi.

FUM PER OBLIDAR


Fum per oblidar l'oblit
i renéixer més enllà
com una flor del desert.

He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.

Fum per oblidar l'oblit
i renéixer novament
com un tendre floc de neu.

ULLS D'ÀLIGA I COR DE LLOP


Un poeta mai mor.
Pot estar en letargia,
letargia intemporal,
sempre mira amb ulls d'àliga
i s'emociona amb cor de llop!

DANSA DEL RIU


Malgrat els canvis

sempre dansa,
dansa als núvols,
dansa en la llunyania,
dansa prop del riu
i quan plou no m'agrada la seva música.

És la dansa que acarona l'alba
per a tres papallones dolces,
per a la groga,
per a la negra,
per a la verda.

Cadascuna dansa per al sol

o per a la lluna
i és quan neva quan m'agrada el seu so.

Malgrat els canvis
sempre dansa.

FINS A TU


Hi ha un camí
en forma de serra.
Travessa teulades i estels.
Oblida marges desabrigats
per fondre's en camps
d'unitats cordades
fins arribar a tu.

RETALLS TRENCATS


Retalls trencats
sense geometria,
en un caos controlat.
Emocions desconegudes
i lliures,
ballant sense so
ni sense cor.
Quan ho comprendràs?

TREU LA LLENGUA

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS

Creative Commons License obra de SENSACIONS SENSACIONS està subjecta a una llicència de Reconeixement No comercial sense obres derivades. Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

Seguidors