Silenci... Escoltem la remor dels núvols que donen pas al sol.
Publica un comentari a l'entrada
He cremat alguns instants i tornaré a collir lilàs per tu i crearé petites realitats sense destriar els somnis de la boira per poder-les escollir del foc.
Com dues roses roges els teus ulls em miren - besllum florit de càlida cadència – les parpelles com portetes davant sospiren i em fan entrar en el foc descobrint vivència. Allà dins les brases de vermellor m’estiren embravides, xisporreteigen estridència, m’aclaparen, m’estrangulen i em reviren Com flam en llar... I en mi, paroxisme, incandescència.
3 Pensaments:
Intens, nítid i diàfan.
D'una delicadesa que fa esborronar.
Petons i gràcies pel regal de llegir-te!
Moltes gràcies Helena, molt agraïda per aquestes paraules tan maques!
Silenci... Escoltem la remor dels núvols que donen pas al sol.
Publica un comentari a l'entrada
He cremat alguns instants
i tornaré a collir lilàs per tu
i crearé petites realitats
sense destriar els somnis de la boira
per poder-les escollir del foc.